Consumisme d’investigació: una ampolla de llet de vaca sostenible

Fa un parell de setmanes em vaig proposar trobar quina era l’opció més sostenible per mi a l’hora de comprar llet de vaca. D’un temps ençà, he anat posant sota escrutini el meu consum quotidià per tal de, a poc a poc, transformar-lo cap a uns hàbits que el facin més responsable amb l’entorn i la societat. Amb sostenible vull dir això; una elecció, en aquest cas d’ampolla de llet, que no provoqui un impacte negatiu al medi ambient, que contribueixi a la cadena de valor agroalimentària i que no empobreixi a les productores. I posant èmfasi en el sostenible per a mi, perquè una elecció que no s’adeqüi a les meves circumstàncies personals, és a dir a les meves preferències, a la meva capacitat econòmica o al lloc on visc, vaig pensar que poc se sostindria. Un plantejament paradoxalment tant obvi (qui no vol que el seu consum fos tot això que acabo de descriure?!) i alhora tant ambiciós al món on vivim.

Amb aquests propòsits al sarró em vaig dedicar durant uns dies a fer consumisme d’investigació. Casa meva, on tots comencem, és ara mateix el barri de Sants de Barcelona, i des d’aquí he anat buscant quines opcions tinc al meu abast per comprar llet de vaca de la manera més propera a la sobirania alimentària que sigui possible. Buscava llet que:

  • Em permetés reduir envasos.
  • Fos de producció sostenible (ecològica o ramaderia extensiva)
  • De proximitat o circuit curt.
  • De bona qualitat.
  • De producció local.

Tantes esperances posades en un got de llet!

El de llet de vaca és un consum que donaria per moltes reflexions, sent un producte d’origen animal i de fet, el primer que em vaig plantejar va ser deixar de comprar-ne. Vaig decidir però que volia seguir prenent-ne, això si, reduint-ne el consum i només comprant llet de producció ecològica, ja que garanteix uns mínims en l’abús dels recursos agrícoles.

Fins ara, he estat comprant llet ecològica en envàs de tetrabrik, de marca blanca d’una gran cadena de supermercats. Té un preu assequible i no havia d’estar massa pendent d’horaris o de disponibilitat del producte, tan fàcil com agafar-la del lineal. Tot i ser llet de relativa proximitat, provinent de Galicia, la connexió amb les productores és nul·la i tot el valor de la llet, tant el preu com el valor afegit, se’l queda una empresa completament alienada del territori. A més, és dubtós que el tetrabrik sigui una opció més sostenible que les ampolles de plàstic PET, ja que tampoc es recicla al 100%. De fet, d’un temps ençà el tetrabrik ja no es recicla a l’estat espanyol.

El següent pas va ser provar la llet d’una botiga de productes ecològics del barri, de la marca El Cantero de Letur, en ampolla de vidre. Aquesta opció compleix molts dels requisits; el vidre és una de les millors opcions pel que fa a envasos reciclables i és fàcil de reutilitzar (tot i que no són retornables) i la llet és molt bona. La proximitat i la traçabilitat serien millorables, ja que la relació entre el consumidor i el productor no és directa. Però el principal entrebanc en les meves circumstàncies, és el preu, massa elevat pel meu pressupost.

La investigació m’ha portat finalment a la llet de la granja La Selvatana, una granja agroecològica de Campllong. Per sort, un dels seus punts de venda a Barcelona és una formatgeria del barri de Sants i el seu preu és assequible per a mi. La llet es ven en envàs de plàstic PET, un dels plàstics teòricament més fàcils de reciclar (tot i que ja sabem que ser reciclable, no vol dir que acabi sent reciclat). Sempre hi a l’opció de reutilitzar; a casa, les ampolles buides de La Selvatana les fem servir pel rentavaixelles a granel per exemple.

Des del meu punt de vista, l’envàs que es genera es veu compensat pel model productiu del projecte de La Selvatana. Treballen en cicle tancat i ramaderia extensiva i amb canals curts de comercialització. Això vol dir que comprar la seva llet és fer consum de proximitat, tant per la producció local com pels pocs intermediaris entre la productora i jo.

De moment, aquesta és l’opció més sostenible per a mi, després d’un procés d’autocrítica, cerca d’informació (sovint confusa) i provatures. Tot i ser una travessia personal, com a Remoure, l’hem volgut compartir no només com a recurs pràctic, sinó com a descripció honesta del que implica remoure per la transformació social  dia a dia. La conclusió del consumisme d’investigació que he descrit és que hi ha alternatives, però precisament perquè són alternatives, requereixen un esforç i un canvi de perspectiva.

Adoptar hàbits de consum conscient o responsable no és un propòsit que es prengui només una vegada, sinó un repte que acaba amarant totes les nostres decisions quotidianes; què mengem, com vestim, com ens movem, on vivim . . . i una llarga llista. I és que, un cop adoptada una perspectiva, diguem-li responsable, diguem-li sostenible, en un àmbit, la reflexió ens empeny a la coherència, a intentar aplicar els mateixos valors arreu i tant com sigui possible. Així, una resolució tan clara com que els nostres actes de consum quotidià s’alineïn amb els nostres valors socials esdevé un procés llarg i lent.

Posant sobre el paper la reflexió sobre quina és la millor manera de consumir llet, m’he adonat de com de feixuc pot ser aquest procés, malgrat la conclusió de trobar un producte amb valor afegit. Des d’aquesta perspectiva, les decisions més nímies poden acabar en un procés de reflexió constant, que t’obliga a invertir temps en la recerca d’informació bàsica i a cedir, buscant l’equilibri entre els ideals i allò que ens és accessible. Per això, penso que és important tenir present que la majoria de les dificultats del consum responsable tenen molt més a veure amb l’estructura econòmica on estem immerses que no pas amb les nostres limitacions personals. Per exemple, en el marc espanyol, podem intentar reduir residus plàstics a nivell individual, però ho farem remant a contracorrent d’un sistema estatal de gestió de residus molt poc eficient i basat purament en una lògica productivista.

Aquí, se’ns obre un debat sobre la rellevància de les accions individuals en el marc de la transformació social, sobre si el canvi no rau més aviat en canviar les grans estructures. Que jo compri una ampolla de llet o una altra no canviarà el món, però a escala molt local, la relació entre les productores de llet de Campllong, la formatgeria del barri i jo tindrà un impacte positiu per a totes tres. És una manera de dir que els consumidors individuals no som culpables, però si responsables i és en aquest prendre responsabilitat del què consumim que comença la transformació.

Articles

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *