Grups de consum agroecològic i comerç de barri

De vegades el comerç de barri veu amb recel iniciatives com els Mercats de Pagès o els grups de consum agroecològic: una competència més a la qual fer front per a un sector ja prou vulnerable. Però, i si ho mirem des d’un altre perspectiva? Com les biblioteques i les llibreries. Igual que facilitar l’accés als llibres crea més lectors que acabaran passant per les llibreries, posar a l’abast productes de qualitat i de proximitat, fomenta un consum més crític i responsable.

Us compartim un article que ens van demanar per a la revista de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou amb motiu de la jubilació de la darrera pagesa del mercat del barri.

cistelles

“Fa uns dies va córrer per les xarxes socials la foto d’una malla de taronges de Sud-àfrica comercialitzada per uns coneguts grans magatzems de casa nostra. Mentrestant, al País Valencià les taronges es queden sense collir perquè no troben sortida en no poder competir en preu. Això és una mostra més del mercat global en què ens movem.

El cert és que vivim deslligades de la producció d’allò que mengem, desconeixem la composició real (no la que es destaca a les etiquetes) i l’origen de molts dels productes que consumim. És fàcil deixar-se endur pel color, els embolcalls atractius i els missatges que ens asseguren que allò és el que necessitem. Fins i tot les fruites i verdures les trobem envasades, trossejades, precuites.., a punt per consumir. Ens hem acostumat a tenir de tot, tot l’any, i hem perdut la referència dels cicles naturals de sembra i conreu i, sobretot, de les implicacions que aquest model de consum té per al sector agrícola i per al nostre territori: preus condicionats per les grans corporacions, pèrdua de varietats i biodiversitat, etc.

Davant aquest escenari, els grups de consum agroecològic apostem per un model de consum que respecti la salut de les persones i la del medi ambient i faciliti el desenvolupament local del sector primari. Promovem una alimentació connectada amb el territori, basada en els productes bàsics de la nostra cultura alimentària (verdures, hortalisses, llegums…). De conreu ecològic, sí, perquè l’impacte de l’agroindústria sobre el sòl, les aigües, la biodiversitat i la salut de les persones és un fet incontestable. Però no només això, no ens serveix un producte cultivat sense pesticides o adobs químics de síntesi si prové d’un model a gran escala que no respecta els drets de la pagesia o ha viatjat milers de quilòmetres per arribar a casa nostra.

No fa tant, el comerç de barri era el nostre referent. Els mercats, com el del Poblenou, s’abastien principalment de productes de temporada procedents de l’agricultura local i teníem interlocutors a qui demanar sobre els productes, el seu moment òptim de consum, què ens anirà millor per això o allò altre… Un model de consum que està retrocedint a marxes forçades i que els grups de consum agroecològic volem recuperar.”

Article publicat a la revista El Poblenou n. 105. Març 2019.

Reduir, reutilitzar, reciclar. La Setmana Europea per la Prevenció dels Residus 2018

Enguany hem participat en la Setmana Europea per la Prevenció dels Residus, que ha tingut lloc entre el 17 i el 25 de desembre del 2018. És una iniciativa llançada per primer cop el 2009 per la Unió Europea que vol encoratjar als ciutadans, organitzacions i administracions a involucrar-se en la gestió sostenible dels residus. Es basa en la premissa de les tres “r”, és a dir promoure la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus, en aquest ordre. Durant aquests dies, l’organització ofereix un marc on realitzar activitats de divulgació i acció en aquests àmbits, en un programa conjunt a nivell europeu, i posa a la disposició recursos comunicatius.

WhatsApp Image 2018-11-17 at 13.24.44

Precisament, des de Remoure hi hem volgut participar perquè la SEPR ens ofereix un paraigües per emfatitzar les accions i criteris sobre gestió de residus que formen part de la nostra idea d’un sistema agroalimentari sostenible. Per això, vam dissenyar l’activitat “Verdures lletges també fan paella”, que vam dur a terme el passat dissabte 17 de novembre durant el dinar popular del Mercat de Pagès de Fort Pienc. Per cuinar el dinar, vàrem fer servir les minves dels productors del mercat.

Les minves són productes, en aquest cas verdures, que els productors han de llençar perquè la indústria agroalimentària les considera lletges. Perquè no són prou lluent o no tenen un color uniforme o no són prou rectes o rodones . . . El que són però és boníssimes i una expressió directa de la terra. Utilitzant-les per fer un caldo deliciós (volíem fer paella però el mal temps ho va fer difícil), vam reduir el malbaratament alimentari, ja que vam donar valor d’aliment a productes que el sistema agroalimentari convencional hagués considerat residus. Amb accions com aquestes, volem posar de relleu que el malbaratament alimentari és quelcom que succeeix des de la producció, va des del camp al plat, i per tant, tots els agents de la cadena alimentària podem fer quelcom per reduir-lo.

Paella SEPR18

La Setmana Europea de la Prevenció dels Residus també convida a compartir que fem per reduir-los i fer-ne una millor gestió i en general, animar al nostre entorn a fer un consum conscient. Per això, aquesta setmana hem convertit les nostres xarxes socials en un espai on reflexionar i compartir consells sobre aquests temes. Com que el tema central d’enguany són els residus perillosos, hem posat èmfasi en el plàstic. La (mala) gestió dels residus plàstics, la majoria dels quals ni tan sols es reciclen, ha provocat una crisi a escala global. El problema ja no és només ambiental, sinó que té conseqüències directes en la nostra vida diària amb la presència cada vegada més alarmant de microplàstics. Segurament, la solució real i indispensable passa per la implicació i el canvi dràstic en la manera de fer de les grans multinacionals, principals generadores de plàstic, i organitzacions polítiques. però bé, la vida quotidiana, el que fem cadascun de nosaltres a cada nostra, pot ser l’espai on comenci la resistència i el canvi. Accions com comprar a granel, reduir els plàstics d’un sol, fer servir estris i productes de neteja de materials naturals i ecològics són gestos que remouen la realitat i contribueixen a reduir el nostre impacte ambiental.

Aquesta setmana s’acaba, però en la situació del món actual, queda clar que calen mesures i gestos dràstics a través dels quals ens responsabilitzem dels residus que generem. Això passa per consumir menys, reutilitzar més i prendre consciència que allò que llencem a la paperera també va amb nosaltres.

 

Exercint la sobirania alimentària als barris

Paelles amb verdures de temporada. Aquest és l’àpat que Remoure va cuinar per als mercats de pagès de Sants i Germanetes el passat dissabte 14 d’abril en una jornada plena de xerrades i debats.

Paella 1

Als Mercats de pagès, organitzats per la Xarxa de Consum Solidari (XCS) en col·laboració amb entitats de diversos barris de la ciutat de Barcelona, es practica regularment la sobirania alimentària posant a l’abast dels veïns i veïnes producte de proximitat conreat o elaborat per petits productors i productores facilitant un intercanvi just.

Aquest darrer cap de setmana la XCS i l’Espai Germanetes van facilitar que les habituals parades de verdura, pa, formatge, mel, etc. hagin estat acompanyades de debats i xerrades sobre el futur que volem construir. La pluja que va caure durant tot el matí no ens va impedir cuinar sengles paelles amb les verdures del propi mercat: ceba, bròquil, carxofa… De temporada, ecològica i de proximitat.

Paella 2

Recolzar la producció ecològica i de proximitat és un dels camins per construir sobirania alimentària.

Prou malbaratar aliments

Remoure va ser present a la presentació del manifest “Prou malbaratar aliments” de la recentment creada Plataforma aprofitem els aliments (PAA). Darrera la PAA hi ha un conjunt de persones i entitats que tenen en comú la seva dedicació a la prevenció del malbaratament alimentari i que s’han associat per treballar en xarxa per la prevenció d’aquesta situació.

L’acte de presentació va consistir en un seguit de breus exposicions per part de representants de les diverses baules de la cadena alimentària que funciona a la nostra societat. Cadascun d’ells va explicar, des de la seva perspectiva, quines són les seves propostes per tal que aliments que encara es troben en perfecte estat per complir la seva funció nutritiva siguin tractats i transformats en residus.

La qüestió s’aborda des d’una perspectiva positiva que pretén, no tant penalitzar allò que s’està fent malament, sinó fomentar un canvi d’hàbits i buscar adhesions. La prevenció del malbaratament se centra en dos focus d’acció:

  • L’aprofitament de l’excedent d’aliments que es produeix al llarg de tota la cadena de distribució, des dels productors fins als consumidors.
  • La promoció d’una alimentació més sostenible, és a dir més sana i que generi menys residus, en àmbits familiars i escolars.

Entre les entitats que formen part de la PAA hi ha representants de les diferents parts de la cadena de distribució d’aliments. Des de l’Associació Agroecològica de Gallecs, com a model agrícola sostenible en tots els aspectes de la seva producció; fins a l’associació Espai Ambiental, que basa les seves accions contra el malbaratament alimentari en el teixit social, és a dir els consumidors;IMG_20131129_185657 per posar només dos exemples dels extrems de la cadena.

Un altre element a destacar és la relació directa entre el malbaratament d’aliments i la generació de residus i que la gestió de tals residus és part indissociable de la ja esmentada cadena alimentària.

Des d’una perspectiva més global, organitzacions com Intermon Oxfam volen posar de relleu que la qüestió del malbaratament alimentari ha de ser entesa i abordada dins d’un sistema de producció i consum global basat, al seu torn en una relació determinada entre el que anomenem nord i sud.

Heus aquí doncs un tema, el del malbaratament d’aliments que ens ocupa i ens preocupa i sobre el que sens dubte hi ha molt a remoure.

Verdura pansida? A coques i croquetes dóna vida!

DSCN0917
Aquests productes difícilment haurien tingut sortida a la botiga perquè els consumidors exigim un aspecte homogeni i sense “defectes”.

El dia 3 de juny, van servir per preparar un tastet d’aprofitament i acompanyar a la reflexió col·lectiva al voltant del malbaratament d’aliments.

 

El menú: coques de verdures , boletes de patata i col-i-flor, delícies de fruita i, un clàssic, el púding de pa sec. Tot això acompanyat d’un assortit de melmelades, una fórmula tradicional per a l’aprofitament de fruita molt madura o que tenim en grans quantitats.

El tastet ofert per Remoure va ser la cloenda de la taula rodona “Aquí no es llença res” organitzada pel Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i Espai Ambiental amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient. En aquest enllaç es poden consultar les conclusions de la jornada i les fitxes de les experiències que es van presentar.

DSCN0932 DSCN0940

El malbaratament d’aliments

Enguany el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny) s’ha dedicat al malbaratament d’aliments amb el lema “Pensa, menja i estalvia”.

DMMA_cartell_A21

Estudis fets a Catalunya aporten la xifra de 262.471 tones d’aliments en bon estat que es converteixen en residus, és a dir, 35 kg per habitant i any. El problema no és nou, però la situació actual en què creix el nombre de famílies en situació econòmica precària, el fa més punyent.

Les iniciatives per evitar que es llencin aliments en els punts de consum (llars, restaurants) i venda (mercats, supermercats, comerços) són lloables i necessàries. Però cal també plantejar-nos què ens ha dut fins aquí.

Què ens porta a acumular menjar en neveres i congeladors i tot i així anar a comprar pràcticament cada dia? Per què en una època i entorn on l’accés al menjar és fàcil i tenim bones condicions de conservació es llença més menjar que mai? Com és que en una o dues generacions s’han perdut moltes pràctiques culturals d’aprofitar les sobres i conservar els excedents estacionals?

Aquestes són algunes de les qüestions que se’ns acudeixen, però us animem a formular-vos les vostres pròpies preguntes.

DSCN0928