Prou malbaratar aliments

Remoure va ser present a la presentació del manifest “Prou malbaratar aliments” de la recentment creada Plataforma aprofitem els aliments (PAA). Darrera la PAA hi ha un conjunt de persones i entitats que tenen en comú la seva dedicació a la prevenció del malbaratament alimentari i que s’han associat per treballar en xarxa per la prevenció d’aquesta situació.

L’acte de presentació va consistir en un seguit de breus exposicions per part de representants de les diverses baules de la cadena alimentària que funciona a la nostra societat. Cadascun d’ells va explicar, des de la seva perspectiva, quines són les seves propostes per tal que aliments que encara es troben en perfecte estat per complir la seva funció nutritiva siguin tractats i transformats en residus.

La qüestió s’aborda des d’una perspectiva positiva que pretén, no tant penalitzar allò que s’està fent malament, sinó fomentar un canvi d’hàbits i buscar adhesions. La prevenció del malbaratament se centra en dos focus d’acció:

  • L’aprofitament de l’excedent d’aliments que es produeix al llarg de tota la cadena de distribució, des dels productors fins als consumidors.
  • La promoció d’una alimentació més sostenible, és a dir més sana i que generi menys residus, en àmbits familiars i escolars.

Entre les entitats que formen part de la PAA hi ha representants de les diferents parts de la cadena de distribució d’aliments. Des de l’Associació Agroecològica de Gallecs, com a model agrícola sostenible en tots els aspectes de la seva producció; fins a l’associació Espai Ambiental, que basa les seves accions contra el malbaratament alimentari en el teixit social, és a dir els consumidors;IMG_20131129_185657 per posar només dos exemples dels extrems de la cadena.

Un altre element a destacar és la relació directa entre el malbaratament d’aliments i la generació de residus i que la gestió de tals residus és part indissociable de la ja esmentada cadena alimentària.

Des d’una perspectiva més global, organitzacions com Intermon Oxfam volen posar de relleu que la qüestió del malbaratament alimentari ha de ser entesa i abordada dins d’un sistema de producció i consum global basat, al seu torn en una relació determinada entre el que anomenem nord i sud.

Heus aquí doncs un tema, el del malbaratament d’aliments que ens ocupa i ens preocupa i sobre el que sens dubte hi ha molt a remoure.

Verdura pansida? A coques i croquetes dóna vida!

DSCN0917
Aquests productes difícilment haurien tingut sortida a la botiga perquè els consumidors exigim un aspecte homogeni i sense “defectes”.

El dia 3 de juny, van servir per preparar un tastet d’aprofitament i acompanyar a la reflexió col·lectiva al voltant del malbaratament d’aliments.

 

El menú: coques de verdures , boletes de patata i col-i-flor, delícies de fruita i, un clàssic, el púding de pa sec. Tot això acompanyat d’un assortit de melmelades, una fórmula tradicional per a l’aprofitament de fruita molt madura o que tenim en grans quantitats.

El tastet ofert per Remoure va ser la cloenda de la taula rodona “Aquí no es llença res” organitzada pel Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i Espai Ambiental amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient. En aquest enllaç es poden consultar les conclusions de la jornada i les fitxes de les experiències que es van presentar.

DSCN0932 DSCN0940

El malbaratament d’aliments

Enguany el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny) s’ha dedicat al malbaratament d’aliments amb el lema “Pensa, menja i estalvia”.

DMMA_cartell_A21

Estudis fets a Catalunya aporten la xifra de 262.471 tones d’aliments en bon estat que es converteixen en residus, és a dir, 35 kg per habitant i any. El problema no és nou, però la situació actual en què creix el nombre de famílies en situació econòmica precària, el fa més punyent.

Les iniciatives per evitar que es llencin aliments en els punts de consum (llars, restaurants) i venda (mercats, supermercats, comerços) són lloables i necessàries. Però cal també plantejar-nos què ens ha dut fins aquí.

Què ens porta a acumular menjar en neveres i congeladors i tot i així anar a comprar pràcticament cada dia? Per què en una època i entorn on l’accés al menjar és fàcil i tenim bones condicions de conservació es llença més menjar que mai? Com és que en una o dues generacions s’han perdut moltes pràctiques culturals d’aprofitar les sobres i conservar els excedents estacionals?

Aquestes són algunes de les qüestions que se’ns acudeixen, però us animem a formular-vos les vostres pròpies preguntes.

DSCN0928