Remoure

Enguany hem participat en la Setmana Europea per la Prevenció dels Residus, que ha tingut lloc entre el 17 i el 25 de desembre del 2018. És una iniciativa llançada per primer cop el 2009 per la Unió Europea que vol encoratjar als ciutadans, organitzacions i administracions a involucrar-se en la gestió sostenible dels residus. Es basa en la premissa de les tres “r”, és a dir promoure la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus, en aquest ordre. Durant aquests dies, l’organització ofereix un marc on realitzar activitats de divulgació i acció en aquests àmbits, en un programa conjunt a nivell europeu, i posa a la disposició recursos comunicatius.

Precisament, des de Remoure hi hem volgut participar perquè la SEPR ens ofereix un paraigües per emfatitzar les accions i criteris sobre gestió de residus que formen part de la nostra idea d’un sistema agroalimentari sostenible. Per això, vam dissenyar l’activitat “Verdures lletges també fan paella”, que vam dur a terme el passat dissabte 17 de novembre durant el dinar popular del Mercat de Pagès de Fort Pienc. Per cuinar el dinar, vàrem fer servir les minves dels productors del mercat.

Les minves són productes, en aquest cas verdures, que els productors han de llençar perquè la indústria agroalimentària les considera lletges. Perquè no són prou lluent o no tenen un color uniforme o no són prou rectes o rodones . . . El que són però és boníssimes i una expressió directa de la terra. Utilitzant-les per fer un caldo deliciós (volíem fer paella però el mal temps ho va fer difícil), vam reduir el malbaratament alimentari, ja que vam donar valor d’aliment a productes que el sistema agroalimentari convencional hagués considerat residus. Amb accions com aquestes, volem posar de relleu que el malbaratament alimentari és quelcom que succeeix des de la producció, va des del camp al plat, i per tant, tots els agents de la cadena alimentària podem fer quelcom per reduir-lo.

La Setmana Europea de la Prevenció dels Residus també convida a compartir que fem per reduir-los i fer-ne una millor gestió i en general, animar al nostre entorn a fer un consum conscient. Per això, aquesta setmana hem convertit les nostres xarxes socials en un espai on reflexionar i compartir consells sobre aquests temes. Com que el tema central d’enguany són els residus perillosos, hem posat èmfasi en el plàstic. La (mala) gestió dels residus plàstics, la majoria dels quals ni tan sols es reciclen, ha provocat una crisi a escala global. El problema ja no és només ambiental, sinó que té conseqüències directes en la nostra vida diària amb la presència cada vegada més alarmant de microplàstics. Segurament, la solució real i indispensable passa per la implicació i el canvi dràstic en la manera de fer de les grans multinacionals, principals generadores de plàstic, i organitzacions polítiques. però bé, la vida quotidiana, el que fem cadascun de nosaltres a cada nostra, pot ser l’espai on comenci la resistència i el canvi. Accions com comprar a granel, reduir els plàstics d’un sol, fer servir estris i productes de neteja de materials naturals i ecològics són gestos que remouen la realitat i contribueixen a reduir el nostre impacte ambiental.

Aquesta setmana s’acaba, però en la situació del món actual, queda clar que calen mesures i gestos dràstics a través dels quals ens responsabilitzem dels residus que generem. Això passa per consumir menys, reutilitzar més i prendre consciència que allò que llencem a la paperera també va amb nosaltres.

Remoure va ser present a la presentació del manifest “Prou malbaratar aliments” de la recentment creada Plataforma aprofitem els aliments (PAA). Darrera la PAA hi ha un conjunt de persones i entitats que tenen en comú la seva dedicació a la prevenció del malbaratament alimentari i que s’han associat per treballar en xarxa per la prevenció d’aquesta situació.

L’acte de presentació va consistir en un seguit de breus exposicions per part de representants de les diverses baules de la cadena alimentària que funciona a la nostra societat. Cadascun d’ells va explicar, des de la seva perspectiva, quines són les seves propostes per tal que aliments que encara es troben en perfecte estat per complir la seva funció nutritiva siguin tractats i transformats en residus.

La qüestió s’aborda des d’una perspectiva positiva que pretén, no tant penalitzar allò que s’està fent malament, sinó fomentar un canvi d’hàbits i buscar adhesions. La prevenció del malbaratament se centra en dos focus d’acció:

• L’aprofitament de l’excedent d’aliments que es produeix al llarg de tota la cadena de distribució, des dels productors fins als consumidors.
• La promoció d’una alimentació més sostenible, és a dir més sana i que generi menys residus, en àmbits familiars i escolars.

Entre les entitats que formen part de la PAA hi ha representants de les diferents parts de la cadena de distribució d’aliments. Des de l’Associació Agroecològica de Gallecs, com a model agrícola sostenible en tots els aspectes de la seva producció; fins a l’associació Espai Ambiental, que basa les seves accions contra el malbaratament alimentari en el teixit social, és a dir els consumidors; per posar només dos exemples dels extrems de la cadena.

Un altre element a destacar és la relació directa entre el malbaratament d’aliments i la generació de residus i que la gestió de tals residus és part indissociable de la ja esmentada cadena alimentària.

Des d’una perspectiva més global, organitzacions com Intermon Oxfam volen posar de relleu que la qüestió del malbaratament alimentari ha de ser entesa i abordada dins d’un sistema de producció i consum global basat, al seu torn en una relació determinada entre el que anomenem nord i sud.

Heus aquí doncs un tema, el del malbaratament d’aliments que ens ocupa i ens preocupa i sobre el que sens dubte hi ha molt a remoure.